Cuidar és una situació que moltes persones al llarg de les seves vides acabaran experimentant. Aquesta experiència serà diferent per a cada persona ja que són molt els aspectes que diferencien a cada cuidador; el motiu pel que es cuida, la relació amb la persona cuidada, el grau de dependència de la persona malalta i l’ajuda que presten altres persones...
Per tant el cuidatge, és una activitat molt complexa que exigeix molta entrega i que inclou alguns aspectes com:
- L’acció encaminada a fer per algú el que no pot fer per un mateix(amb respecte a les activitats de la vida Diària)
El fet de cuidar implica una educació molt important en quan a temps i energia, porta a fer feines que poden arribar a ser incomodes o desagradables i és una activitat imprevista i per la que no està prèviament preparat.
El problemes que poden produir-se es poden generalitzar en 4 punts:
- Canvis de rol; ja què la persona malalta passa a ser molt dependent del cuidador i anteriorment no té perquè ser així.
- Modificació dels plans de futur; és una cosa imprevista
- Reavaluació de la relació interpersonal; la nova situació provoca un canvi en la visió de l’altra persona envers a tu i vic eversa.
- Reajustament de la vida social i laboral; es produeixen canvis a conseqüència de la malaltia i del rol aquest de la persona que cuida.
La síndrome del cuidador és un trastorn comú que presenta una simtpomatologia mútliple. Repercuteix en la vida de la persona de tal forma que pot portar-la a una situació en la que haurà de deixar de ser el cuidador
Un estudi espanyol diu que el perfil del cuidador normalment és de sexe femení (85.42%), filla de la persona atesa (34.2- 43.75%) o la seva dona (27.6%) amb edat mitja de cinquanta dos anys. També acostumen a ser veïns i altres familiars, però en menor proporció. Només un de cada deu fills és home. Aquestes persones dediquen més de quaranta hores setmanals al malalt, fet que incrementa la sobrecàrrega.
La detecció precoç de la sobrecàrrega permet la intervenció de l’equip de salut en la preservació de la salut del cuidador, identificant les seves necessitats concretes. L’ideal és planificar, des d’un primer moment, el futur de la persona dependent i el de la pròpia família o entorn, repartint les tasques i una bona detecció dels símptomes de sospita: agressivitat constant contra els altres, tensió contra cuidadors auxiliars perquè no atenen al malalt correctament, impaciència amb el pacient, negació del seu estat de salut, aïllament progressiu, depressió, cansament, ansietat i sentiments de culpa.
Els símptomes mèdics relacionats amb el sistema osteomioaarticular (SOMA) són els més freqüents (més 60%), seguits per símptomes generals (53.9%). El més freqüent de tots és l’artràlgia (69.7%). A més, també hi ha altres símptomes psíquics, com són la depressió (77.6%), el cansament (69.7%) i trastorns en el patró de la son (67.1%). I finalment, per una altra banda, els problemes socials són la disminució o pèrdua del temps lliure (60.5%), la soledat (40.7%) i l’aïllament (30.2%).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada